Soc una persona molt curiosa. Des de ben petit, sempre m’ha agradat observar tot el que passa al meu voltant, fer preguntes i, sobretot, buscar respostes. Crec que no conformar-se és la millor manera d’aprendre i de canviar el món. Però hi ha algunes preguntes que em faig sovint i que encara no tenen una resposta justa per part de la societat.
Per què la societat ens tracta de manera diferent?
Aquesta és una de les coses que més em fan pensar. Sovint, quan la gent ens mira a les persones en situació de discapacitat intel·lectual, només veu l’etiqueta. Ens miren amb prejudicis, com si fóssim diferents en tot.
Tots som humans, tenim sentiments, pressions, somnis i pors. La veritable inclusió començarà quan la societat entengui que la diversitat ens enriqueix i que tenir capacitats diferents no ens fa menys vàlids ni ens hauria de tancar cap porta.
El dret a decidir com una persona més
Una altra gran pregunta és l’autonomia. Per què de vegades els altres han de triar per nosaltres? Ho fa la família i ho fa la societat. Volem que ens deixin decidir sobre les nostres pròpies vides, com fa qualsevol persona de la nostra edat.
Tenim dret a equivocar-nos, a encertar-la, a triar la nostra feina, els nostres estudis, el nostre oci i el nostre futur. Decidir per un mateix és la base de la llibertat i de la dignitat, i necessitem que se’ns donin els suports necessaris per fer-ho realitat, sense paternalismes.
On són les persones amb discapacitat als mitjans de comunicació?
Si encenem la televisió, mirem una sèrie o escoltem la ràdio, costa molt trobar-nos. Per què els mitjans de comunicació no compten de veritat amb persones en situació de discapacitat intel·lectual?
Necessitem exemples reals a la pantalla. Volem veure persones com nosaltres presentant programes, fent de periodistes, opinant sobre l’actualitat o actuant en sèries, i no només apareixent en notícies solidàries. Els mitjans tenen el poder de canviar la mirada del món, i ja és hora que obrin les portes a la nostra veu.
Mentrestant, jo continuaré buscant respostes i escrivint. Perquè, al cap i a la fi, per a això soc el rei de les preguntes.
Redactor d’Èxit21. També ha treballat com a presentador del programa de TV3 Per què volen els avions?, el primer programa presentat per una persona amb síndrome de Down. “Vull ser periodista i entrevistar persones. És molt important trencar barreres i que la societat ens vegi com persones normals. Que vegin i aprenguin que som capaços de fer qualsevol cosa, programes, articles… Per aprendre això la societat sembla que encara no està preparada i això ho vull canviar”.