El passat 29 de juny del 2026 (com cada any per aquestes dates), la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) va celebrar la mostra d’arts escèniques anomenada «La inclusió surt a escena». Un any més, l’Espai Francesca Bonnemaison va acollir l’acte en què van participar els usuaris dels tallers de teatre i ball modern de la FCSD.
També, un any més, Montserrat Vilarrasa i Gerard Ruiz van exercir de mestres de cerimònies. En l’edició d’aquest any, el servei de Vida Independent «Me’n vaig a casa» ha estat el gran protagonista amb motiu del 25è aniversari d’aquest servei pioner a Espanya per a l’emancipació de les persones amb la síndrome de Down i discapacitat intel·lectual.
Sàtira, reivindicació i revista
Per commemorar tan important efemèride, la mostra de teatre va reflectir en els seus diversos sketches situacions inherents a la vida independent inclusiva des d’una perspectiva satírica: des de la burocràcia que comporta comprar un habitatge fins al caràcter sobreprotector d’algunes mares o la intromissió d’altres en la vida dels seus fills. En resum: humor amb missatge social.
El primer número inclòs a l’espectacle va voler reivindicar, per mitjà de l’expressió corporal, el dret a decidir de les persones amb discapacitat intel·lectual.
La cirereta de «La inclusió surt a escena» 2026 la va posar una representació escènica que emulava els espectacles de revista de Broadway. A continuació, es va desplegar sobre l’escenari una performance al so del mític Mi gran noche de Raphael i, per acabar la festa, tothom es va posar dret ballant al ritme d’Alaska.
El meu paper com a comunicador
La meva presència en l’edició d’aquest any ha tingut una comanda molt clara com a comunicador. Una col·laboradora de l’APM? em va demanar d’entrevistar els actors participants a l’acte i les famílies assistents entre el públic. Així doncs, vaig formular tres preguntes a alguns dels artistes que van sortir a escena i, al finalitzar la vetllada, vaig entrevistar els espectadors per conèixer la seva impressió sobre l’obra.
A més, durant l’entreacte se’m va fer pujar a l’escenari per, micro en mà, transmetre un missatge de confiança als pares i mares de les persones usuàries de la FCSD perquè els permetin fer el pas endavant cap a una emancipació assistida.
Aquest any, en complir-se els vint-i-cinc anys del servei «Me’n vaig a casa», com no podia ser d’una altra manera, la vida independent surt a escena.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre “La Barcelona que et falta” (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.