L’art i la música tenen un poder especial: el de transformar realitats i demostrar que no hi ha barreres impossibles de superar. Un gran exemple d’això el trobem en projectes com l’escola Dan Zass, on nois i noies es troben per explorar els límits del seu propi cos a través de la música i de la dansa en cadira de rodes. En espais com aquest, ens adonem que no estem davant d’una escola de ball qualsevol, perquè aquí el que realment importa és el camí, el procés i la llibertat de moure’s.
Aquesta filosofia de dansa inclusiva i integrada, per sort, està molt viva i continua creixent a prop nostre. A Barcelona tenim exemples fantàstics com la companyia Liant la Troca, un col·lectiu que fusiona ballarins amb diferents capacitats, ja siguin motrius, intel·lectuals o sensorials. Ells demostren sobre els escenaris que la cadira de rodes no és un impediment, sinó una eina més d’expressió artística i de moviment.
Així mateix, entitats com l’associació Dansa Inclusiva de Catalunya treballen cada dia per portar aquest art als centres cívics i a les escoles, obrint les portes a que tothom pugui ballar. Totes aquestes iniciatives ens recorden una veritat molt gran: la dansa no entén de lletres ni de diagnòstics, només entén d’emocions. Ballar, expressar-se amb el cos i gaudir del ritme és un dret de tothom, una manera de trencar els prejudicis i de demostrar que les capacitats de les persones són infinites.
Redactor i membre de l’Assemblea DHMT. “Èxit21 pot ajudar a informar a la societat sobre els drets de les persones amb discapacitat com el dret a la llibertat, el de les dones, els homes, també el dret a la vida privada, perquè les persones som diferents. Èxit21 em pot ajudar a ser escriptor perquè vull fer molts articles i escriure molt. Vull escriure sobre els drets dels infants”.
