Sota aquella infinita nit estelada,
les ombres de dues ànimes bessones
que per fi s’havien trobat,
unides en un sol cos es van lliurar.
Com dos presoners atrapats pel desig,
es deixaven portar per les seves mirades ardents;
entre foc i cendres, les seves vides consumides,
eren revifades per la màgia de la nit.
La suau brisa d’aquell vent dels mars
els duia, de lluny, l’eco dels seus bells cants.
Les seves mirades entrellaçades contemplen
com l’alba els refredava les brases,
mentre sentien fondre’s els seus cors.
Ja no trigaria a fer-se de dia,
però el sol apagaria el foc de la seva pell;
units per un lligam que ningú no va poder trencar,
segellaven amb un petó el seu destí fidel.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.