Vaig veure una noia. Em va dir:
— Hola.
— Hola —vaig respondre jo.
— Vols que estiguem junts?
— Sí —vaig dir.
Ella es va acostar a mi, em va mirar a la cara i em va dir:
— Ets guapo.
— Tu també, guapíssima —li vaig contestar.
Llavors em va preguntar:
— Com et dius?
— Jordi. I tu, com et dius?
— Laura.
— Quins noms més macos i catalans! —va dir ella—. Sí.
Després em va mirar i em va dir:
— T’agrada la meva roba?
— Sí, molt.
— Tu també vas molt guapo amb la teva roba —va afegir ella—. Escolta, vols que anem a prendre alguna cosa?
— Sí, d’acord.
Ella va demanar una Coca-Cola i jo també. Per picar, vam demanar una bossa de patates i unes patates braves per a tots dos. Em va explicar moltes coses i vam parlar de molts temes divertits. De sobte, em va preguntar:
— Quina edat tens?
— Jo en tinc 36, i tu?
— Igual que tu!
Vaig quedar ben parat. Som de la memeixa edat!
— De quin mes ets? —em va preguntar.
— Jo soc del desembre.
— Tu també? Quina casualitat, jo també soc de finals de desembre!
Vam estar una bona estona junts i ens ho vam passar molt bé. Quan vam acabar de beure i de menjar les patates braves, vam anar a pagar. Ella va dir:
— Convido jo.
— D’acord, moltes gràcies —vaig dir jo.
Llavors vam decidir anar junts a un altre lloc.
— On vols anar? —em va demanar la Laura.
— Anem a casa meva —vaig proposar.
— Sí, perfecte, però truca als teus pares.
Trucar-los? Vaig esperar un moment. Ella va agafar el telèfon, va fer una trucada i en penjar em va dir:
— Sí, diuen que ara mateix em portaran una maleta amb roba.
Llavors ens va arribar un missatge de WhatsApp on ens preguntaven on estàvem exactament. Vam contestar que estàvem a dins del centre comercial de L’Illa Diagonal. Els pares de la Laura van respondre: “D’acord, fins ara”.
Uns minuts més tard, els vam veure arriver.
— Hola! —van dir els pares, i es van adreçar a mi—: Tant de gust de conèixer-te.
La Laura els va preguntar:
— El coneixeu?
— Sí, de l’escola de fa molt de temps —van respondre els pares molt contents—. Aquí tens la maleta, Laura, ja pots anar amb en Jordi. Segur que ho passareu molt bé junts, oi?
— I tant que sí! —vam respondre.
— Adéu, fins aviat! —es van acomiadar els pares de la Laura.
Ens ho vam passar tan bé junts, caminant i rient… Quan vam arribar a casa meva, la vaig presentar als meus pares:
— Us presento la Laura, una amiga de l’escola de fa molt de temps. Ens hem trobat a L’Illa Diagonal i passarà uns dies aquí amb nosaltres. Es pot quedar, oi?
— I tant que sí! —van dir els meus pares.
Ella estava contentíssima. Els pares van afegir:
— Aneu on vulgueu, nosaltres serem al menjador fent les nostres coses, ja ho sabeu.
I així va acabar la meva imaginació.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.