“Volem que s’escolti la nostra veu”

Periodistes en situació de discapacitat intel·lectual reivindiquen més presència mediàtica i que les seves opinions arribin a tota la societat. 


La Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna van organitzar una jornada sobre periodisme inclusiu en motiu del 10è aniversari d’
Èxit21, el diari digital de la FCSD. 


La jornada titulada “
El periodisme que ens falta” va presentar diverses experiències comunicatives protagonitzades per persones en situació de discapacitat intel·lectual i va reflexionar sobre com els mitjans de comunicació informen sobre la discapacitat. La conclusió va ser clara: les persones en situació de discapacitat intel·lectual volen més reconeixement social i mediàtic i fer sentir la seva veu: “No m’ajudis. Escolta’m”. 


Míriam Díez Bosch
, vicedegana de Recerca i Relacions Internacionals de Blanquerna va inaugurar la jornada defensant la necessitat de seguir avançant en l’àmbit de la inclusió: “Crec que els mitjans de comunicació i les facultats de comunicació hem avançat en les últimes dècades tant en el tractament de la diversitat com en la inclusió dels propis professionals en els mitjans. Però encara hi ha molts estigmes i estereotips que cal anar trencant. I s’han d’anar trencant en els mitjans per poder-los anar eradicant de la societat, i s’han d’anar trencant de la societat per poder-los anar eliminant també dels mitjans”. 


Per la seva part,
Edgar Prat, coordinador del servei de Promoció Ciutadana de la FCSD, va destacar el canvi de paradigma que va significar la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU: “Suposa el repte de treballar amb les persones en comptes d’únicament per les persones en situació de discapacitat. És a dir: posar-les al capdavant de tot el que es faci per a elles”. En aquest context es situen els espais de representació de la FCSD com l’Assemblea dels Drets Humans Montserrat Trueta o Èxit21. 


Aquest darrer és el diari electrònic de la FCSD que té per objectiu apoderar les persones en situació de discapacitat intel·lectual en l’àmbit del periodisme perquè puguin fer sentir la seva veu i portar la seva pròpia comunicació.
Quim Martí, redactor d’Èxit21, va explicar que des dels inicis del diari al 2011 s’han publicat més de 2.000 notícies i 100 entrevistes. “En el meu cas, Èxit21 m’ha fet ser una persona més adulta. He tingut responsabilitats i he après moltes coses. A través d’Èxit21 puc parlar de tot i fer sentir la meva veu i la dels meus companys de redacció”, va afirmar Martí. 


“La mirada que et falta”

La jornada va constar de tres taules rodones. La primera es va titular “Èxit21, la mirada que et falta” i es va centrar en les particularitats del mitjà digital de la FCSD a partir dels testimonis d’alguns dels seus redactors. El moderador de la taula, Antoni Castells, professor de Blanquerna i voluntari a Èxit21, va ressaltar el funcionament d’aquest mitjà inclusiu “més centrat en el procés que en el producte”: “És un cas molt interessant de comunicació ciutadana, mitjans que donen veu a persones que històricament no han pogut entrar en els mitjans de comunicació. […] El producte és espectacular, però el que més m’ha impressionat és com funciona Èxit21. […] És un procés molt horitzontal, i aquesta és la part que més m’agrada”. 

Montserrat Vilarrasa va explicar que a Èxit21 publica articles sobre la seva tasca com a representant de les persones en situació de discapacitat en el Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD): “Quan acabo cada reunió a l’IMPD faig una crònica per a Èxit21 […] i després en el consell de redacció decidim si és per publicar o per treballar”.

La darrera incorporació a Èxit21 és Jordi Illa. Aquest redactor s’ha especialitzat en la poesia: “Escric sobre els meus sentiments: la ràbia, la por…”, explica Illa. Una altra redactora que escriu poesia és Beatriz Ruiz, qui ha publicat tres reculls poètics: “La poesia m’aporta molt de sentiment, sobretot cor”. Ruiz va subratllar la missió d’Èxit21: “[que] les persones amb discapacitat intel·lectual es puguin donar a conèixer en tots els àmbits”. 

Jordi Amoròs va debutar com a entrevistador a Èxit21 fa unes setmanes. Concretament va entrevistar a Miquel Pucurull, atleta popular octogenari destacat en maratons: “Em va agradar molt i ell va estar molt content”, va afirmar Amoròs. 


Un dels entrevistadors més versàtils d’Èxit21 és
Gerard Ruiz. Durant la pandèmia es va especialitzar en l’enregistrament d’entrevistes online com, per exemple, a Laura Rosel, periodista de Catalunya Ràdio. Ell mateix contacta amb els entrevistats i grava les sessions. A part de les entrevistes també escriu articles: “El que més m’agrada és fer articles de cultura i esports”, concreta Gerard Ruiz. 


Un dels redactors més veterans és
Francisco Marín. Cada setmana porta la crònica esportiva del cap de setmana. A més, també ha realitzat diverses entrevistes com la dels actors Joan Pera i Juan Echanove, o al fotoperiodista Tino Soriano. “Èxit21 és la vida de tots. Hi dediquem moltes hores”, va dir Marin. 


Comunicació a favor de la inclusió

A la segona taula rodona, moderada per Judith Colell, vicedegana d’Empresa i professora de  Blanquerna, es van presentar diferents projectes i experiències mediàtiques exitoses a favor de la inclusió. La primera intervenció va anar a càrrec d’Eloi Collell, la primera persona amb síndrome de Down que ha presentat un programa en prime time (“Per què volen els avions?”) a la televisió pública catalana: “Quan em veig a la televisió em veig content i feliç. […] Dóna la imatge que som capaços de fer qualsevol programa”.

Com a representant del TEBVist, el programa audiovisual realitzat per persones usuàries del grup cooperatiu TEB sota el lema “Som com som”, va intervenir Cristian García, redactor del  programa i tertulià de “La porteria” de Betevé. A través d’aquestes experiències, García afirma que ha “après a comunicar millor”. Tanmateix, considera que en general “els mitjans de comunicació parlen poc o gairebé no parlen de les persones amb discapacitat”. 

Andy Trias, redactor d’Èxit21 i autor del llibre de memòries i reflexions “Ignorant la SD”, va explicar que abans “[les persones en situació de discapacitat intel·lectual] no teníem veu pròpia perquè no existien òrgans com Èxit21 o l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta. […] Gràcies a aquests espais la societat ens està coneixent”.  

Martín Flores és ex-redactor d’Èxit21: “Èxit21 va ser un pas en la meva carrera”, sosté. Actualment treballa a La Xarxa com a auxiliar de redacció. A la FCSD se’l considera un cas d’èxit perquè va deixar Èxit21 per incorporar-se a La Xarxa després de realitzar unes pràctiques: “La redacció és com una gran família. Això és la inclusió: que et tinguin en compte”, afirma Flores. D’acord amb això, afegeix: “No em considero discapacitat. Si no, no estaria on estic”. 


Trencant estigmes 

La darrera taula rodona va portar per títol “Trencant estigmes. Com informar sobre la discapacitat?” i va ser moderada per Francesc Ponsa, cap de redacció d’Èxit21. Ponsa va destacar l’activisme que exerceix Èxit21: “Contactem amb els mitjans de comunicació quan detectem que hi ha alguna informació que pot generar algun tipus de discriminació vers la  la discapacitat”. Citant Albert Einstein va recordar les dificultats de lluitar contra els estigmes: “Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”. 


Mar Rosàs
, professor d’ètica a Blanquerna, va reflexionar sobre les etiquetes: “Les persones amb discapacitat intel·lectual han de poder decidir com volen anomenar-se. Imposar-ho des de fora, per part de suposats experts, és una forma de paternalisme que, afortunadament, amb iniciatives com Èxit21, va quedant enrere”. 

En aquest context, Jordi Riu, redactor d’Èxit21 i autor del llibre “La Barcelona que et falta”, va explicar el llibre d’estil d’Èxit21, que conté recomanacions dirigides als mitjans de comunicació sobre com informar de la discapacitat de manera respectuosa. En aquest sentit, Riu recomanaria a un periodista que abordés la informació relativa a la discapacitat des “d’una perspectiva natural”: “Cal normalitzar la discapacitat. No enfocar-la des del paternalisme o la condescendència, sinó des de la realitat quotidiana. […] El consell és abordar la discapacitat intel·lectual tal com ho faria en altres àmbits”. 


El periodista de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director del TebVist,
Josep Maria Soro, va ressaltar que el desig de tenir veu pròpia és un denominador comú dels mitjans inclusius: “Necessitat de sentir-se reconegut i de sentir que algú els està escoltant”. D’acord amb això, el TEBVist es va crear per esdevenir “una eina de reflexió sobre la diversitat” amb una narrativa pròpia.  


En aquest context, Soro va desgranar algunes dades de l’estudi del 2017 “
Anàlisi del tractament informatiu de les persones amb discapacitat als mitjans” elaborat per Laia Serra i Maria del Mar Diaz que evidenciaven el poc interès mediàtic que desperta la discapacitat, la tendència a no acudir a les persones amb discapacitat com a font informativa a l’hora d’informar sobre elles i l’ús d’un llenguatge discriminatori, entre d’altres conclusions. “Les persones amb discapacitat intel·lectual han d’aparèixer de forma més transversal en els mitjans, no només parlant de la seva discapacitat; sinó que han d’opinar sobre tot allò que els envolta”, va reivindicar Josep Maria Soro, juntament amb informacions més accessibles a través de la lectura fàcil. 


“En volem més”

Katy Trias, directora general de la FCSD, va cloure la jornada destacant la formació en periodisme i comunicació que reben els redactor d’Èxit21 per “dotar-los de les eines necessàries per exercir el periodisme d’una manera responsable i professional”. D’acord amb això, va plantejar dos grans reptes de futur referents al periodisme. El primer, seguir actualitzant el llibre d’estil d’Èxit21  i fer-lo arribar al màxim de periodistes possibles. 


I el segon, que més periodistes d’Èxit21 segueixin les passes de Martin Flores i puguin fer el salt a un gran mitjà de comunicació:  “
La inclusió real també passa per augmentar la presència de persones en situació de discapacitat intel·lectual en els mitjans de comunicació. Per això, aplaudim iniciatives com les protagonitzades per l’Eloi Collel a TV3 o el Cristian García a Betevé. Però en volem més!”, va reivindicar Katy Trias.