Experts en ocupació apunten a la tecnologia, la creativitat, les relacions socials i l’emprenedoria com a factors claus per al futur laboral de les persones en situació de discapacitat. Per contra, assenyalen la intel·ligència artificial com la principal amenaça, especialment per a la discapacitat intel·lectual.

Sota el títol “Ocupacions de futur: oportunitats per a persones en situació de discapacitat”, la Fundació Catalana Síndrome de Down va organitzar un webinar per a explorar el futur laboral de les persones en situació de discapacitat. La sessió va comptar amb la participació de diversos experts que van analitzar els reptes del mercat laboral en relació amb la discapacitat.

 

Més atur i desigualtat

Jordi Serrano, de Future for Work Institute, va explicar que cotitzen a l’alça els treballs d’alta qualificació (els cognitius) i es necessiten menys els treballs de baixa qualificació (físics i/o repetitius) perquè es deslocalitzen o s’automatitzen.

En l’àmbit de la discapacitat, les persones en situació de discapacitat s’enfronten a problemes de desigualtat. Aquest col·lectiu representa el 2% de la població activa i la seva taxa d’activitat és d’un 34%, molt per sota de la mitjana espanyola (77%). De la mateixa manera, la taxa d’atur d’aquest col·lectiu és pràcticament el doble que la de la resta de la població.

A més, s’afegeixen les problemàtiques de l’envelliment (el 61% de les persones en situació de discapacitat del mercat laboral tenen més de 45 anys) i la baixa formació. En aquest sentit, Serrano va afirmar que “les discapacitats físiques ho tenen millor perquè la tecnologia pot ajudar”, però en el cas de les discapacitats cognitives “pot ser més complicat perquè el treball més físic està sent automatitzat o deslocalitzat”. No obstant això, existeixen oportunitats en aquells treballs més físics que costa automatitzar com la jardineria.

 

Les màquines substituiran als treballadors?

Dídac Fortuny, d’Infojobs, va abordar el fenomen de la intel·ligència artificial. Segons alguns estudis, en els pròxims 20-30 anys poden desaparèixer la meitat dels llocs de treball actuals a causa de la intel·ligència artificial; però es generen més llocs de treball que els que es destrueixen.

En aquest context, la intel·ligència artificial es quedarà amb aquells treballs que impliquin tasques repetitives o solament experiència. En canvi, les persones continuaran fent tasques creatives, treballs que impliquin noves situacions, relacions entre diferents àmbits o relacions socials. Així, doncs, “hem de fomentar tasques més humanes com la creativitat o tot allò que impliqui relacions entre diferents persones”, va concloure Fortuny. Alguns treballs que en aquests moments no són remunerats ―com cuidar a persones grans o portar els nens al col·legi― pot ser que en el futur siguin ocupacions reconegudes.

 

La tecnologia, el futur de la inclusió laboral

Marc Badia, coordinador del servei d’Inclusió Laboral de la FCSD, va reiterar les desigualtats que afecten les persones en situació de discapacitat. A conseqüència de la crisi sanitària de la Covid-19, només un 16,5% de les persones usuàries del servei d’Inclusió Laboral de la FCSD es va mantenir activa laboralment, enfront del 60% de la població general.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’anomenada bretxa digital: “Del col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual, tothom té accés a les tecnologies? En el nostre cas tenim detectat un 10% de persones que estan en la bretxa digital. D’aquests, si algú volgués fer teletreball, no podria perquè no té accés a internet”, va afirmar Badia.

Per aquest motiu, les tecnologies són claus per al futur laboral de les persones en situació de discapacitat intel·lectual: Segons Badia, “com a proveïdors de suport a persones que estan inserint-se en el mercat laboral tenim l’obligació moral de capacitar-les en l’accés, l’ús i el coneixement de les noves tecnologies”.

 

Accessibilitat i disseny universal

Per part seva, Edgar Prat, responsable del servei de Promoció Ciutadana de la FCSD, va reivindicar la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. D’acord amb això, va apuntar com a ús del futur ajudar al fet que el món sigui accessible, tant físicament com cognitiva (article 9 de la Convenció), i això, segons Prat, “no es pot fer sense les persones en situació de discapacitat”.

Mireia Martínez, responsable d’inclusió laboral de la Fundació ECOM, va coincidir en la reivindicació de l’accessibilitat: “Com a societat no ens podem permetre que una persona no pugui treballar perquè per a accedir a un lloc de treball hi hagi una escala i la persona vagi en cadira de rodes. Estem perdent talent”.

De la mateixa manera, també poden crear-se oportunitats de treball en relació amb el disseny universal. Aquest concepte, segons la Convenció, fa referència al disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, sense necessitat d’adaptació ni disseny especialitzat.

 

De la inclusió laboral a l’emprenedoria

Andy Trias, autor d’“Ignorant l’SD” i membre de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la FCSD, va reclamar la capacitat d’emprendre per a les persones en situació de discapacitat: “Jo vull alguna cosa meva, que pugui ser el meu propi cap”. Trias va explicar que la publicació de les seves memòries li va portar prop de 19 anys i que li agradaria poder dedicar-se a l’escriptura. Per a això, és important creure en els seus talents: “Quan jo vaig néixer, ningú podia imaginar que les persones amb discapacitat poguessin arribar tan lluny”. En aquest context, si fa temps es posava l’accent en la inclusió laboral i la vida independent, Trias va reivindicar per a l’actualitat la capacitat d’emprendre.

Així mateix, Bertrand de Five, president de la Fundació Adapta2, va considerar que els llocs de treball del futur els creessin els mateixos col·lectius: “El sector públic no complirà amb el 5% [regulació de quota de reserva de treball per a persones amb discapacitat] perquè es pot dir que el 40% de treballs són a dit. Per això crec que en el futur serà el mateix col·lectiu el que creï les empreses”.

Finalment, Carme Riu, experta en Dona i Discapacitat en el Consell d’Europa, va manifestar la necessitat d’establir una altra manera de viure conjuntament: “Això té molt a veure sobre com ens relacionarem a partir d’ara i a què donarem importància […] Ja va sent hora que els que estem en el límit puguem ocupar la plaça social que sempre ens han llevat”.

Podeu accedir al vídeo del webinar en el següent enllaç.