Dincat i Granés Fundació han publicat el primer “Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya” que té per objectiu radiografiar la realitat que afronta el col·lectiu i identificar els grans reptes que cal abordar per millorar-ne la qualitat de vida, d’acord amb el que prescriu la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. L’estudi neix des del mateix sector degut a la manca d’informació de l’administració pública.

L’Informe recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones en situació de discapacitat intel·lectual a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, s’analitzen entre aspectes com l’atenció precoç, l’educació, l’ocupació, la salut, la vida independent, la participació en la vida política i pública, l’accés al lleure o la vida cultural, entre d’altres temes.

La discapacitat intel·lectual en xifres

Segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya està en situació de discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.

Darrere d’algunes de les dades analitzades ―com el fet que només 1 de cada 5 persones en situació de discapacitat intel·lectual en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho― s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

Algunes dades rellevants són:

ATENCIÓ PRECOÇ:

Increment de 44% d’infants atesos en els CDIAPs mentre que l’augment d’hores d’atenció ha estat del 12%. L’impacte d’aquest desajust es tradueix en menys hores d’atenció per persona usuària i en una reducció de la freqüència en la prestació del servei.

ESCOLA:

Només el 17,3% de les famílies s’ha plantejat l’opció d’escolaritzar els seus fills o filles en un

centre ordinari.  Els motius que destaquen les famílies per no optar per l’escolarització ordinària són la manca de recursos públics i d’atenció especialitzada.

TREBALL I OCUPACIÓ:

Només 1 de cada 5 persones actives en situació de discapacitat intel·lectual té feina. La seva taxa d’atur està 42,6 punts per sota de la de les persones sense discapacitat.

VIDA INDEPENDENT:

Malgrat que el 40% de les persones en situació de discapacitat intel·lectual voldria viure independent, en aquests moments només ho fa el 9%.

Més informació: https://www.dincat.cat/informe-de-la-situacio-de-les-persones-amb-discapacitat-intellectual-a-catalunya/