La Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) alerta del perill de la regressió de l’exercici dels drets de les persones en situació de discapacitat intel·lectual com a conseqüència de la crisi provocada per la gestió de la Covid-19. “La preservació dels drets de les persones en situació de discapacitat intel·lectual ens preocupa especialment. D’entrada, l’exercici dels seus drets de per si és molt fràgil; per això hem de vetllar perquè en l’escenari post Covid-19 es garanteixin (espais de reivindicació i presa de consciencia, feina, vida independent, participació en la comunitat, oci…)”, afirma Katy Trias, directora general de la FCSD.

 

Reivindicació i Presa de Consciencia

L’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la FCSD reivindica el compliment de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i de la Declaració Conjunta sobre Salud mental, Discapacitat i Covid19.

Als membres de l’Assemblea els preocupa especialment l’accés a la informació, el dret a reunir-se, la dificultat per fer sentir la seva veu i les seves reivindicacions, la participació política i el no poder seguir fent conferències presencials a escoles, universitats i per a la societat en general.  Així mateix, reclamen que la resposta a l’escenari post-Covid19 sigui plenament inclusiva i es compti amb la seva participació.

Accessibilitat cognitiva

La inclusió en l’escola és imprescindible per generar el canvi en la societat perquè els drets humans i la Convenció siguin garantits com és degut. La desigualtat prèvia s’accentua per la dificultat d’accedir als continguts digitals i per la manca de sistemes de lectura fàcil o altres mesures d’accessibilitat cognitiva existents.

A part de l’accés cognitiu, també hi ha problemes d’accés físic a les tecnologies. La FCSD ha detectat un 20% de bretxa digital entre les seves persones adultes que pot dificultar la connexió social amb l’entorn, l’educació o fer teletreball.

 

Garantir la incorporació al mercat laboral

El laboral ha estat un dels àmbits més afectats per la pandèmia. Només el 16% de les persones usuàries del servei d’Inclusió Laboral de la FCSD estant treballant en aquest moment. A un 42,4% se’ls hi ha aplicat un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i a un 29,5%, se’ls ha concedit un permís retribuït. La FCSD demana preservar els llocs de feina i garantir-ne la incorporació al mercat laboral: “Hem de defensar al màxim el dret a treballar de les persones en situació de discapacitat intel·lectual en un entorn inclusiu. No podem acceptar que sempre paguin els plats trencats els més vulnerabilitzats. Ens ha costat molt arribar on estem. No podem llençar per la borda tot aquest treball”, assegura Katy Trias.

 

Preservar la vida independent

L’estat d’alarma derivat de la Covid-19 també ha fet trontollar els projectes de vida independent de les persones en situació de discapacitat intel·lectual. D’acord amb això, un 8% de les persones usuàries del Servei de Vida Independent de la FCSD s’ha instal·lat a casa dels pares o d’un familiar per viure el confinament. L’escenari d’incertesa provocat per la pandèmia genera neguit a les famílies i en alguns casos pot perillar l’exercici al dret a la vida independent. Davant d’això, la FCSD reclama mesures per poder garantir el suport a la llar de forma efectiva i alerta de la “situació de terror” que està suposant la pandèmia per a totes aquelles persones que ja vivien en situació de segregació i de confinament previ.

Preservar l’oci, la cultura i l’esport en la comunitat

De la mateixa manera el dret a participar en la comunitat en activitats d’oci, culturals i esportives és un dels drets que més pot costar que torni al seu exercici amb normalitat tant per a la població general, com especialment per a la població que ja li costava tenir-hi accés previ a la pandèmia. Considerem que és un dret vital a preservar per a la salut mental de les persones.

En definitiva, esperem que aquesta crisi sigui una evidència de que cal tenir en compte i empatitzar més amb  les persones en situació de major vulnerabilitat. Necessitem reenfortir-nos y reorganitzar la societat de forma més solidària i cohesionada perquè quan tornem a la “normalitat” no segueixin pagant els plats trencats sempre els mateixos.  Toca redissenyar la societat perquè sigui veritablement inclusiva i ningú hi quedi exclòs.