Aquest dimecres 21 d’octubre, han començat les XVIII Jornades Internacionals Barcelona Down que organitza la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) que enguany es celebren de manera online amb més de 400 inscrits i aborden la millora de la salut mental de les persones en situació de discapacitat intel·lectual.

L’objectiu de les jornades és adquirir un major coneixement dels trastorns mentals d’aquest col·lectiu, la seva prevalença, les peculiaritats dels tractaments (farmacològics i psico-terapèutics), així com els diferents tipus d’abordatges des dels entorns educatiu i social, sense oblidar l’acompanyament i orientació a les famílies, persones cuidadores i altres referents.

L’acte inaugural ha comptat amb la presència de Joan Ramon Riera, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i president de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD); Ana Maria Pérez del Campo, subdirectora general de Planificació Sanitària de la Generalitat de Catalunya; i Katy Trias, directora general de la FCSD.

Joan Ramon Riera ha destacat la necessitat d’adaptar els serveis públics a l’envelliment general de la societat. Segons Riera, s’estima que al 2040 Barcelona serà una de les ciutats més longeves del món: “Un de cada quatre ciutadans tindrà més de 65 anys”. Per això, cal promoure la salut física i mental de la gent gran.

Per la seva part, Ana Maria Pérez del Campo ha assenyalat la dificultat del diagnòstic de trastorn mental en les persones en situació de discapacitat intel·lectual perquè costa discriminar els aspectes realment patològics dels que no ho són. No obstant això, la Generalitat de Catalunya disposa del Pla director de salut mental i addiccions ―que també fa referència a les persones amb Discapacitat Intel·lectual― que ofereix una atenció ambulatòria per part d’un equip multidisciplinar. La finalitat és la promoció i prevenció, tractament, rehabilitació i inserció social i laboral de les persones afectades.

 

El impacte de la Covid-19 en la salut mental
Els experts ens apunten que els casos d’estrès i ansietat estan augmentant arran de la COVID-19 i que la salut mental de la població serà una de les grans víctimes de la pandèmia. Katy Trias, directora general de la FCSD, considera que “la pandèmia ens ha posat davant el mirall” de la salut mental. Per tant, caldrà tenir-ne especial cura en el seu seguiment.

Trias creu que l’impuls de l’autonomia i la inclusió real en les persones en situació de discapacitat intel·lectual reverteix positivament en la seva salut mental: “Una persona que té una vida plena en relació als seus desitjos i projecte de vida, és una persona que segurament té menys probabilitats d’experimentar problemes de salut mental”. De la mateixa manera, “una persona que no ha treballat un projecte de vida, no sap descriure i interpretar els seus sentiments i emocions o no té un espai on expressar-ho, pot experimentar de forma més fàcil sentiments de frustració, ràbia o dolor que li provoquin situacions de salut mental complicades”, assegura la directora general de la FCSD.

 

Més risc de patir depressió i autisme
La conferència inaugural ha estat impartida pel doctor Andre Strydom del King’s College de Londres i ha abordat els trastorns mentals en joves i adults amb la síndrome de Down (SD). Strydom ha explicat que “els trastorns afectius (depressió) són quatres vegades més corrents en persones amb discapacitat intel·lectual respecte la població general”.

En el cas concret de la síndrome de Down, els problemes més freqüents són la depressió i l’autisme, sense que es detecti una diferència significativa entre sexes. En canvi, en el cas de la població en general el gènere és determinant: l’autisme es dóna quatre vegades més en els homes respecte a les dones, mentre que la depressió és el doble en les dones.

Com a recomanacions per millorar la salut mental de les persones amb la SD, Strydom destaca la importància de l’atenció primerenca, conèixer els efectes de la discriminació i els estigmes, subministrar la medicació més adequada d’acord amb el seu metabolisme i recórrer a teràpies psicològiques (de conversa, artteràpia, del comportament…).

Per la seva part, el doctor Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de la FCSD, ha manifestat que actualment la SD és considerada una forma genèticament determinada de malaltia d’Alzheimer, degut a la presència d’una còpia extra del gen de la proteïna precursora d’amiloide (APP), situat al cromosoma 21. Malgrat això, no totes les persones amb la síndrome de Down desenvoluparan una demència, però a partir dels 40 anys, presentaran les troballes neuropatològiques característiques de la malaltia d’Alzheimer. La prevalença de demència en aquesta població augmenta exponencialment a partir dels 60 anys.

Segons Fortea, s’estima que al món hi ha 6 milions de persones que tenen SD. A Catalunya, s’estima que són 5.000; i a Espanya, 34.000.

 

La importància del suport positiu
La primera taula rodona ha tractat les estratègies de prevenció dels problemes de salut mental i ha comptat amb la participació de Josep Font, pedàgog i professor associat de la Universitat de Vic; i de Maribel Perucha, de la Fundació Aprocor; sota la moderació de Pep Ruf, responsable de l’àrea d’adults de la FCSD.

Font s’ha centrat en la metodologia del suport positiu que planteja “un tipus diferent d’abordatge de les conductes problemàtiques”. L’objectiu és la “creació de contextos de suport que permetin a la persona resoldre les seves problemàtiques”.

Per la seva part, Perucha ha explicat la funció d’assistència personal que dóna suport a les persones en situació de discapacitat intel·lectual perquè sigui un ciutadà de ple dret: “Empoderar a la persona en la seva presa de decisions amb un llenguatge senzill i ajustant les expectatives”, afirma Perucha.

 

Factors que afavoreixen i deterioren la salut mental
El doctor Igansi Bardés del Centre Mèdic Barcelona Down de la FCSD ha introduït la segona taula rodona destacant l’atenció emocional: “Per experimentar una emoció cal una situació d’homeostasis (estabilitat interna). Quan les emocions es mostren extremades parlem de patologies”, ha sentenciat Bardés.

Beatriz Garvia, psicòloga clínica de la FCSD; i la doctora Mariona Adrover, psiquiatra especialitzada en DI; han estat les ponents de la segona taula rodona que ha abordat els principals trastorns mentals en les persones en situació de discapacitat intel·lectual. Garvía ha insistit en que major benestar emocional implica millor salut mental: “L’infant que sent estimat i acceptat creixerà sa psicològicament”, ha assegurat.

Garvía ha esmentat els principals factors que afavoreixen la salut mental de les persones en situació de discapacitat intel·lectual: la identitat (conèixer la discapacitat i les capacitats), l’autoestima, les habilitats de comunicació i llenguatge i les relacions personals, familiars i socials.

Per contra, Garvía també ha identificat els principals factors que desencadenen problemes de salut mental: l’estrés, la manca d’oportunitats, la falta de respecte, els esdeveniments esperats però estressants i els esdeveniments inesperats i estressants, com la pena, el patiment i el dol. Aquest darrer extrem s’ha vist intensificat com a conseqüència de la Covid-19.

 

Més nivell de discapacitat intel·lectual, més prevalença de trastorns
En la seva intervenció, Mariona Adrover ha abordat la prevalença de trastorns psiquiàtrics vinculats amb la discapacitat intel·lectual (DI). En aquest sentit, Adrover ha fet referències a estudis científics que afirmen que un 40% de persones en situació de discapacitat intel·lectual presenten trastorns psiquiàtrics. Si s’exclouen els problemes de conducta, el percentatge és del 28,3%. La prevalença de trastorns psiquiàtrics augmenta en funció del nivell de discapacitat: com més greu més prevalença.

De la mateixa manera, Adrover ha manifestat que els problemes de salut mental poden desenvolupar-se i presentar-se de diferents maneres en les persones amb discapacitat intel·lectual respecte les que no en tenen. Per això, “el diagnòstic de malalties mentals en persones amb DI planteja un gran desafiament”, conclou Adrover.